Les principals corrents pedagògiques actives en les quals ens basem són:
- Emmi Pikler (Hongria), la llibertat de moviment sense intervenció.
Emmi Pikler proposa el desenvolupament psicomotor de l’infant basat en la no intervenció del adult; d’aquesta manera amb cada moviment, aconsegueix prendre consciència d’ell i de tot el que pot fer en el seu entorn. És indispensable una relació afectiva privilegiada per part de l’adult basada en l’amor.
- Rebeca i Mauricio Wild (Ecuador), amor i respecte pel creixement interior dels nens/es.
L’esperit pedagògic és contribuir a un canvi de consciència en el tracte amb els infants per una educació que els permeti evolucionar en correspondència amb la veritable naturalesa humana. Entenent l’amor com la primera necessitat per sobreviure així com el menjar, l’aire i la seguretat.
En la seva pedagogia contemplen que s’ha d’oferir als infants més petits entorns preparats amb uns horaris mínims que els faci sentir relaxats; situacions que es repeteixin dia a dia. Els materials més adequats per aquesta edat principalment son no estructurats: aigua, terra, fusta, pedres… Quan els nens i nenes hagin satisfet les seves necessitats autèntiques de manipular aquests elements, tindran la capacitat per centrar-se en treballar amb materials estructurats que els permetran aprendre el càlcul, la lecto-escriptura, geografia...
- Loris Malaguzzi (Itàlia), la pedagogia de l’escolta i el sentit de l’estètica.
La pedagogia de l’escolta es basa en la observació directa de les necessitats de l’infant a través del llenguatge verbal i corporal, les anotacions diàries que fa l’adult i les fotografies.
S’entén que l’espai ben dotat de materials no estructurats i disposats d’una forma atractiva facilita processos d’aprenentatge.
